UNS QUANTS TIPUS DE GOSSOS.

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gos Pleistocè superior – recent
Un gos d'atura català
Accediu al Portal:Mamífers
Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Carnivora Família: Canidae Gènere: Canis Espècie: C. lupus Subespècie: C. l. familiaris
Nom trinomial
Canis lupus familiaris (Linnaeus, 1758)
Sinònims
vegeu el text

El gos, ca, cus o cutxo^[1] (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiques demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys.^[2] Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.^[3]
N'hi ha aproximadament 800 races (més que qualsevol altre animal^[4]) que varien significativament en dimensions, fisonomia i temperament i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents segons la raça de gos. Tenen una gran relació amb els humans, servint d'animals de companyia,^[5] d'animals de guàrdia, de gossos de caça, de gossos d'aigua, de gossos llebrers, de gossos pigall, de gossos pastors o de gossos bovers, per exemple.
Amb un nombre estimat de 400 milions de gossos en llars d'arreu del món, és un dels animals de companyia més populars, probablement només superat pels gats.^[6] Es creu que el llop gris, del qual és considerat una subespècie, n'és l'avantpassat més immediat.^[7] Les investigacions més recents indiquen que el gos fou domesticat per primera vegada a l'est d'Àsia, possiblement a la Xina;^[8] tanmateix, és incert si tots els gossos domèstics provenen d'un mateix grup o si el procés de domesticació es repetí diversos cops.





















El gos fou descrit com a Canis familiaris i Canis familiaris domesticus per Carl von Linné a la seva obra Systema Naturae del 1758.^[15] Linné utilitzà dos noms diferents perquè creia que els gossos salvatges (Canis familiaris) eren diferents dels gossos domèstics (Canis familiaris domesticus). Tanmateix, el 1993, la Smithsonian Institution i l'American Society of Mammalogists feren una revisió taxonòmica dels gossos, reclassificant-los com a subespècie del llop gris (Canis lupus).
Els gossos donen el seu nom a la família dels cànids, que inclou també els llops, les guineus, els coiots, els xacals, els gossos salvatges africans i els dingos. Es creu que aquests últims podrien formar part de la mateixa subespècie que els gossos domèstics, però provisionalment se'ls classifica dins la subespècie Canis lupus dingo.^[16]
A un nivell taxonòmic més alt, també donen nom al subordre dels caniformes. Igual que els gossos, els animals que formen aquest grup comparteixen una sèrie de característiques: manquen d'urpes retràctils, tenen més dents que els feliformes (cosa que els permet processar l'aliment vegetal molt millor que els gats, per exemple), un musell llarg, carnisseres menys especialitzades que les dels fèlids, una dieta mitjanament omnívora i oportunística i una bul·la auditiva unicameral o parcialment dividida, composta d'un únic os.