dilluns, 12 de març del 2012

UNS QUANTS TIPUS DE GOSSOS.

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gos
Pleistocè superior – recent
Un gos d'atura català
Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers
Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Carnivora
Família: Canidae
Gènere: Canis
Espècie: C. lupus
Subespècie: C. l. familiaris
Nom trinomial
Canis lupus familiaris
(Linnaeus, 1758)

Sinònims
vegeu el text
El gos, ca, cus o cutxo[1] (Canis lupus familiaris) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiques demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys.[2] Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.[3]
N'hi ha aproximadament 800 races (més que qualsevol altre animal[4]) que varien significativament en dimensions, fisonomia i temperament i que presenten una gran varietat de colors i de tipus de pèl diferents segons la raça de gos. Tenen una gran relació amb els humans, servint d'animals de companyia,[5] d'animals de guàrdia, de gossos de caça, de gossos d'aigua, de gossos llebrers, de gossos pigall, de gossos pastors o de gossos bovers, per exemple.
Amb un nombre estimat de 400 milions de gossos en llars d'arreu del món, és un dels animals de companyia més populars, probablement només superat pels gats.[6] Es creu que el llop gris, del qual és considerat una subespècie, n'és l'avantpassat més immediat.[7] Les investigacions més recents indiquen que el gos fou domesticat per primera vegada a l'est d'Àsia, possiblement a la Xina;[8] tanmateix, és incert si tots els gossos domèstics provenen d'un mateix grup o si el procés de domesticació es repetí diversos cops.





















El gos fou descrit com a Canis familiaris i Canis familiaris domesticus per Carl von Linné a la seva obra Systema Naturae del 1758.[15] Linné utilitzà dos noms diferents perquè creia que els gossos salvatges (Canis familiaris) eren diferents dels gossos domèstics (Canis familiaris domesticus). Tanmateix, el 1993, la Smithsonian Institution i l'American Society of Mammalogists feren una revisió taxonòmica dels gossos, reclassificant-los com a subespècie del llop gris (Canis lupus).
Els gossos donen el seu nom a la família dels cànids, que inclou també els llops, les guineus, els coiots, els xacals, els gossos salvatges africans i els dingos. Es creu que aquests últims podrien formar part de la mateixa subespècie que els gossos domèstics, però provisionalment se'ls classifica dins la subespècie Canis lupus dingo.[16]
A un nivell taxonòmic més alt, també donen nom al subordre dels caniformes. Igual que els gossos, els animals que formen aquest grup comparteixen una sèrie de característiques: manquen d'urpes retràctils, tenen més dents que els feliformes (cosa que els permet processar l'aliment vegetal molt millor que els gats, per exemple), un musell llarg, carnisseres menys especialitzades que les dels fèlids, una dieta mitjanament omnívora i oportunística i una bul·la auditiva unicameral o parcialment dividida, composta d'un únic os.
 

gos saltan





Aquest gos salte molt no creieu.

Cavalier


això és un cavalier és molt mono.

QUE BONIC!!!

LLAURADOR:
 El Labrador retriever és un gos originari de la península canadenca de Terranova. És un gos molt adaptat al fred i d'instint caçador. És el gos pigall per excel·lència i es considera la raça amb més exemplars com a mascota.
La seva excepcional afabilitat, gentilesa, intel·ligència, energia i bondat, fan que els Labrador retriever siguin generalment considerats com a bons companys de persones de totes les edats, així com també gossos treballadors, formant part de les brigades de gossos de la policia en operatius antidroga, antiexplosius, de recerca i rescat, entre altres. Amb ensinistrament, el Labrador retriever és una de les races de gossos més depenents i obedients que existeixen.
El Labrador retriever és un gos curt i sòlid i la seva alçada acostuma a ser de 55 a 57 cm (les femelles de 54 a 56). Tenen el pèl curt, molt dens i sense ones, el que dóna una sensació d'extrema duresa al tacte. Normalment són d'un sol color i aquest pot ser el negre, el beige i el xocolata (és molt poc usual), tot i que el ros (beige) és el més abundant.
Cadell de Labrador retriever.

dijous, 8 de març del 2012

Gala

Us presento la Gala, la gosseta del meu padrí. El meu padrí la va adoptar d'una protectora d'animals. L'havien maltractat i, encara ara, té molta por de les persones. Ha tingut molta sort i nosaltres també!




dilluns, 5 de març del 2012

JA ÉS ESTIU!!BUB BUB


Hola!!!Mireu aquest video és molt divertit!Ja ho veureu.


adeu

gossos graciosos


Hola!!! Mireu aquest video és molt divertit! Ja ho veureu.


adéu

LLaurador


ARA FICARE INFORMACIO DEL LLAURADOR.


Perro de agua. 
Terranova pequeño. 
Perro de St. John. 
Labrador cobrador. 
Labrador Perdiguero. 

País de origen 
Canadá 

Peso 
Machos: 65 a 80 libras. (29 a 36 kg.) 
Hembras: 55 a 70 libras. (25 a 32 kg.) 

Altura 
Machos: 57 a 63 cm. (22.5 a 24.5 pulgadas) 
Hembras: 55 a 60 cm. (21.5 a 23.5 pulgadas) 

Características generales 
Es bastante utilizado para la recuperación, puede realizar sus tareas en casi cualquier terreno (en la verde y plana llanura, en el bosque más tupido y cerrado, en el pantano, en el río e incluso en mar abierto). Es un perro no muy grande, con una resistencia increíble y un carácter equilibrado que lo lleva a encariñarse mucho con su amo y poder jugar con los niños en el hogar. 

Color 
Sus colores pueden ser un blanco total, negro y chocolate. 

Pelaje 
Posee dos capas de pelaje la exterior es densa y dura mientras que la interior bastante suave y protege contra las inclemencias del tiempo como el frío. 

Temperamento 
Su temperamento es calmo y puede llegar ser amoroso, devoto, con una personalidad bastante dulce y leal hacia su familia, haciéndolo así una raza que requiere atención y cariño. No son agresivos si se les deja alrededor de otros perros pero pueden ser bastante retraídos con los extraños siendo así unos perros de guardia excelentes, pero al dejarlos solos por largos períodos de tiempo pueden llegar a volverse aburridos, estresados y destructivos. 

Cuidados 
En realidad requiere de un cepillado regular para que su pelaje sobre todo el interior no sufra de algunos enredos. Un baño debe de hacerse cuando se crea necesario y se deberá de llevar al veterinario regularmente para un chequeo ya que puede desarrollar enfermedades como displasia de la cadera y desórdenes del ojo. 

Entrenamiento 
Es muy fácil de entrenar y lo primero que puede hacerse es una socialización temprana y enseñarle la obediencia básica. Aunque no responde a los métodos autoritarios el entrenamiento puede hacerse con firmeza, consistencia, premio y respeto dando así a un paso de varias utilizaciones de esa raza como trabajo policiaco, búsqueda y rescate, la agilidad, obediencia competitiva y como perros de servicio para el inválido. 

Actividad 
Cuando se habla de un Labrador Retriever es sinónimo de energía ya que requiere de bastante ejercicio como nada, correr, traer objetos entre otros. Podría quedar bien en una casa con un espacio necesario donde el pueda retozar y jugar libremente. 

Longevidad 
De 11 a 13 años.

Yorkshires

Us agraden els yorkshires  perquè  el yorkshire que ficaré ara es moníssim,  més ben dit els yorkshires